Estampació per serigrafia
És la tècnica d’estampació tèxtil que més ens representa. És la més coneguda i possiblement la favorita tant d’empreses com de dissenyadors. S’aconsegueixen resultats espectaculars. La serigrafia sobre paper i la tèxtil tenen un funcionament molt similar.
La serigrafia tèxtil és una tècnica molt antiga que, encara que avui dia està assistida per màquines, no deixa de ser un procés artesanal. Sense anar més lluny, els nostres especialistes han de retocar els dissenys per adequar-los per crear els fotolits i les pantalles, realitzem els colors a mà i cal enfundar una a una les samarretes, entre d’altres processos.
¿Què és la serigrafia??
La serigrafia és un mètode de reproducció de textos i imatges sobre gairebé tots els materials, que consisteix a transferir una tinta a través d’una malla niló o seda, la qual és muntada i tibada sobre un marc o bastidor de fusta o metàl·lic.
El pas de la tinta bloqueja les àrees on no hi haurà imatge o text mitjançant una emulsió o goma laca semblant al vernís, quedant lliure la zona on passarà la tinta.
El marc amb la malla tibada ja preparat amb el text o imatge a imprimir, es col·loca sobre de la peça a imprimir i es fa passar la tinta a través d’ella, aplicant-li una pressió moderada amb una rasqueta o tractament desigual generalment de cautxú.
Què es necessita per a la serigrafia?
Els 3 elements principals que participen en el procés són els fotolits, les pantalles i les tintes. Aquest trident és el que determina les despeses tècniques. Quants més colors tingui el disseny, més fotolits, pantalles i tintes entraran en joc.
Els fotolits
El procés de serigrafia comença realitzant els fotolits. Es separen els dissenys per colors i a partir de cada un d’ells s’imprimeix un fotolit amb tinta negra opaca sobre un acetat transparent amb el nostre plotter especial d’alta definició. D’aquesta manera tindrem la base per crear les pantalles de cada color.
És un procés delicat que requereix d’àmplia experiència per obtenir el millor resultat en les pantalles. Si un fotolit no té la qualitat suficient i no té cura dels detalls podem obtenir una estampació de baixa qualitat. És bàsic que la tinta sigui totalment opaca perquè no deixi passar la llum quan comenci el procés d’insolació.
La qualitat i el nivell de definició marcaran la qualitat de les pantalles i per tant de l’estampació. Per això és tan important un disseny de bona qualitat.
Les pantalles
És un procés complicat: la insolació de les pantalles. Es cobreixen les pantalles amb una emulsió fotosensible sobre la malla. En ser sensible a la llum cal treballar únicament amb llum vermella, com en els laboratoris fotogràfics.
Es quadra fotolit i pantalla i mitjançant una insoladora s’aplica una font de llum molt potent. Quan l’emulsió es posa en contacte amb la llum es solidifica, quedant tota la malla solidificada, menys la part opaca del fotolit. Per acabar es retira la part del disseny amb aigua i ja tenim la pantalla llista. La part sòlida de la malla bloquejarà el pas de la tinta, que només passarà per la zona del disseny.
Les tintes
Per fer samarretes personalitzades en serigrafia o qualsevol altra peça s’utilitzen tintes d’alta qualitat respectuoses amb el medi ambient. Són plastisols sense phtalatos (substàncies nocives que solien utilitzar-se anys enrere en serigrafia).
Per a la estampació sol utilitzar la gamma Pantone U com a codi de color. Tot i que no hi ha pantones exactes per a tèxtil, els nostres especialistes intenten aproximar-se al màxim, treballant amb una fidelitat del 98%. És un procés artesanal, com si es tractés d’una recepta.
Com es realitza?
Com a primer pas s’ha de tenir un suport tèxtil adequat a la tasca a realitzar, depenent de la resolució final de l’estampat, per exemple, per imprimir un cartell publicitari s’hauria d’usar mussolina, amb aproximadament 20 fils, o si es desitja un dibuix minúscul es fa servir seda sintètica per a serigrafia, pel fet que aquesta té més de 100 fils i per tant els orificis quedaran més petits.
La preparació del bastidor és molt similar a la preparació de llenços per a pintura a l’oli. Es tensa la mussolina o la seda serigràfica al bastidor de fusta o al marc metàl·lic, tenint en consideració que el suport tèxtil ha de quedar tensat fins que no presenti arrugues, però que al moment d’imprimir no s’esquinci. Normalment se sosté amb grapes al bastidor de fusta temperant d’un punt alhora i de manera creuada, això amb la finalitat que la tensió quedi parella en totes les cantonades.
Es poden realitzar en diferents materials, fins fa uns anys es feien amb una làmina d’acetat transparent la qual es pintava amb marcador o tinta xinesa, un altre mètode era amb fotocòpies en acetat transparent, actualment es realitzen mitjançant impressores tèrmiques dissenyades exclusivament per a tal fi i que utilitzen film exclusiu d’alta qualitat o amb impressores convencionals sobre paper bond comú, de 75 grams, al qual es pinta pel revés amb oli d’ametlles, això fa que el paper es torni transparent i permeti el cremat de la planxa.
Existeixen diverses emulsions al mercat, depenent de la tinta amb la qual s’ha d’imprimir, la més comuna és l’emulsió fotoserigame de color blau, la qual s’usa per estampar amb tintes amb base d’aigua i amb base de benzina (varsol) , també hi ha l’emulsió vermella per imprimir amb tintes amb base de PVC, aquesta no és resistent a les tintes amb base en aigua, aquestes emulsions són activades amb bicromat d’amoni.
Per realitzar les planxes d’impressió s’ha de fer en foscor o penombra, o amb ajuda de llums de seguretat.
Se li afegeix a l’emulsió el bicromat d’amoni en la quantitat que indiqui el fabricant, normalment són unes poques gotes, cal recordar que aquests materials són fotosensibles, el més recomanable és emmagatzemar-los en un lloc fosc o dins de bosses de plàstic de color negre, un cop preparada l’emulsió s’estén de manera parella amb una canal o una espàtula sobre el bastidor amb la seda tibada i es deixa assecar en un lloc fosc o amb l’ajuda d’un assecador de cabell, un cop seca, l’emulsió es torna una mica transparent.
Per cremar les planxes s’usa una font de llum, normalment una taula de dibuix per calcar, l’emulsió reacciona depenent de la quantitat de llum per això és important fer proves per determinar el temps d’exposició, habitualment per a una taula de dibuix s’exposa durant no més d’un minut, també es pot fer servir el focus d’una cambra, per a això s’ha d’exposar per aproximadament 20 minuts o usar llums de calaix construïdes per a aquesta fi, amb diverses làmpades fluorescents.
Tenint el bastidor amb l’emulsió seca se situa el fotolit, també anomenat art, realitzat sota d’ell, l’objectiu és que les parts negres del fotolit no deixin passar la llum cap a certes parts de la seda emulsionada, per tant, en aquestes parts l’emulsió no es curarà i podrà ser rentada posteriorment, cal tenir en compte que no deu quedar espai entre el fotolit i la planxa, per això es fan servir llibres o qualsevol element que pressioni la seda sobre els fotolits.
Després de l’exposició de la planxa es procedeix a revelar, en aquest moment es pot sortir de la cambra fosca cap a una pica, suaument es frega la seda amb la mà o amb un pinzell, les parts que no van ser exposades a la llum es diluiran fàcilment deixant la seda en blanc, no s’ha de fregar molt perquè tota l’emulsió es caurà. En cas que no es revelin les parts de la planxa és a causa que la planxa va quedar sobreexposada, en cas contrari si tota la planxa queda en blanc és perquè va quedar subexposada i necessitava més temps per reaccionar.
Quines aplicacions en té?
A l’antiguitat es fabricaven calcomanies que s’aplicaven en els articles d’ús diari, plats, gots, etc.
A Europa es va utilitzar per imprimir teles, en el que es va cridar “impressió a la lionesa”, per ser el lloc on s’aplicava aquest sistema. A França va ser el pintor Toulouse Lautrec el que la va usar per als cartells del Moulin Rouge.
Tota aquesta tècnica es feia a mà, o sigui que calia dibuixar primer sobre la tela, però això ha estat relegat a l’art. És en Estats Units, i amb l’auge de la fotografia i els productes químics, on pren un impuls espectacular, i és fins avui dia que cap a on es miri es veuran articles fets en serigrafia:
- El procediment d’impressió és molt utilitzat per fer reproduccions d’art i d’anuncis; en la reproducció d’obra d’art, pintures, dibuixos, cartells, etc.
- En l’estampat de teixits, samarretes, vestits, teles, corbates, material d’esport, calçat, lones, i en tot tipus de roba.
- En la impressió de plàstics. Marquesines, panells, elements de decoració, plaques de senyalització i marcatge, taulers de control, etc.
- En la impressió de fusta i suro, per a elements de decoració, portes, mobles, panells, etc.
- En la impressió de calcomanies i etiquetes. Calcomanies a l’aigua i seques, etiquetes en complexos o materials autoadhesius (paper i policlorur de vinil (PVC)), calcomanies vitrificables per a la decoració de taulells, vidre i ceràmica.
- Decoració de vidre, per a miralls i material, per a tot tipus de màquines recreatives i de joc, i en cilíndric per a flascons, ampolles, envasos, xeringues, ampolles, vasos, etc.
- Per al flocat de tot tipus de materials, en aquest cas l’adhesiu s’aplica també per serigrafia.
- En la producció de cartelleria mural de gran format, les tanques de publicitat exterior, per la resistència de les tintes als raigs ultraviolats.
- En tot tipus de materials per a decoració d’aparadors, mostradors, vitrines, interiors de botigues, i, en qualsevol escala, elements de decoració promocionals i publicitaris.
- Decoració directa per mitjà d’esmalts i vitrificables de fang, ceràmica, porcellana, etc.
- EEtiquetes en alumini, cartolines, cuirs, teixits, etc.
- Producció de circuits impresos.
- Decoració de suro i fusta.
- Retolació i marcatge amb transportadors per a vehicles i material d’automoció.
- Impressió de cobertes per a carpetes, llibres, etc.
- mpressió d’articles mercadotècnics. Llapis, clauers, etc.
Les impressions serigràfiques poden detectar-se per que cada color té cert relleu, i en els contorns de les imatges de traçat, com els textos, si els augmentem, apareixeran amb una forma que recorda a les dents d’una serra.
Seria difícil arribar a un detall complet de totes elles, ja que evoluciona de forma contínua precisament per les seves possibilitats d’aplicació en qualsevol tipus de suport.
Alguns exemples de tècniques per a la serigrafia en tèxtils són: Selecció de color (impressió a tot color sobre la peça, ja sigui amb fons clars o foscos), Discharge printing: Per corrosió del color de la peça, Foil: Utilitzant làmines de paper metal·litzades , High Density (HD): Serigrafia d’alt relleu, aquestes es poden aplicar combinant també les làmines metal·litzades; Glitters, purpurines, gebrades i efectes de llampades, Flock: que ofereix un acabat semblant al vellut, etc.
Cada dia les empreses que es dediquen a la indústria tèxtil, obliguen els fabricants de tintes serigràfiques, a explorar noves tècniques, inventar-les o renovar-les, per poder oferir sempre alguna cosa innovador al mercat.
Necessites més informació?
Si vols saber més sobre com efectuem els nostres processos de serigrafia i dels espectaculars resultats que oferim, no dubtin en contactar-nos.
